Crims

En aquest cap�tol us explicarem dos crims connectats per la hist�ria del nostre pa�s i per un poble, Castellnou de Bages, i una masia, que s�n testimonis silenciosos dels fets. Quatre de les cinc v�ctimes encara estan enterrades en una fossa del cementiri del poble. De bocaterrosa, mirant a l'infern. Tot comen�a el 1945, en plena postguerra. Unes espardenyes i les enveges entre ve�ns seran el detonant d'una matan�a a la qual no s'ha fet mai just�cia. Vint anys despr�s, en el mateix escenari, cau un dels maquis m�s buscats pel franquisme. Alguns potser ja sabeu de qui parlo.

L'estiu del 2008, a Barcelona, es cometen dos crims relacionats amb el narcotr�fic. Estan vinculats a l'operaci� fallida de portar en vaixell des de l'Uruguai a l'estat espanyol un contenidor carregat amb coca�na. La policia uruguaiana va confiscar la droga abans de sortir i hi va fer detencions. Els traficants que viuen a Catalunya s'hi han picat els dits, per� no es pensen quedar de bra�os plegats.

Aquest �s un cas que els Mossos descobreixen per casualitat. Tot comen�a el 2007 quan detecten que un ve� de Palam�s est� falsificant bitllets. El que havia de ser un cas senzill s'anir� fent gros com una bola de neu i es complicar� amb tr�fic internacional de coca�na i tot el que porta associat: deutes, bandes sense escr�pols, sicaris, venjan�a i crims.

El desembre del 2013, un capell� entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La v�ctima �s un noi que el moss�n t� acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perqu� fos una investigaci� complicada, sin� per la hist�ria personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la v�ctima, l'autor del crim i el capell�-- formen un triangle curi�s.

El 1973, a Reus, un encofrador de 30 anys es dirigeix cap a l'empresa de construcci� on treballa. Abans que travessi la porta, un gu�rdia civil de pais� el det�. Dos dies despr�s, el noi entra agonitzant a l'hospital. T� la boca i la tr�quea cremades i una perforaci� a l'est�mac. La policia custodia la porta de l'habitaci�. Al cap de tres setmanes, les autoritats comuniquen a la fam�lia que el noi ha mort a l'obra, despr�s de caure d'una bastida. La v�ctima �s Cipriano Martos. La seva �s una hist�ria de foscor que la Transici� espanyola va enterrar sota l'estora. Despr�s de quatre d�cades, la

La conducta humana t� cops amagats no sempre f�cils d'entendre. En aquest cap�tol us expliquem dos casos que tenen un punt en com�: com reaccionem despr�s de provocar un accident de tr�nsit? Avui us parlem de conductes al volant que poden arribar a ser criminals.

Gener del 2007. A l'Uruguai �s estiu. Les discoteques de la zona costera de Punta del Este s'omplen de joves. La matinada del dia 20, una sala de festes de la ciutat de Piri�polis est� plena a rebentar. A quarts de sis, quatre amigues surten del local per tornar a casa. A la porta, una d'elles se separa un moment del grup. La resta la perd de vista uns segons. Quan es giren ja no hi �s, ha desaparegut. El desenlla� d'aquesta hist�ria trigar� molt de temps a arribar i, si no fos perqu� a vegades les parets tenen orelles, potser no hauria arribat mai.

L'octubre del 2010 l'Estela Calduch, una jove de 25 anys de la R�pita, fa pocs mesos que treballa a la sucursal del Banc Santander de Cambrils. �s gestora de clients. A les 8.44, quan nom�s fa 11 minuts que la sucursal ha obert les portes, hi entren dos homes. Un l'apunta amb una pistola a trav�s del vidre blindat. �s un atracament. 28 segons despr�s, ressona un tret.

Amb la condemna per haver encobert l'homicidi de la timba de cartes, Bernardino Ballester, el Nino, ja ha passat tres vegades per la pres�. En sortir�, per� hi tornar�. En aquest �ltim cap�tol, sentireu el Nino explicant la seva biografia. Sabreu com es torna a trobar amb l'inspector Alfredo Rubio. I veureu que TV3 hi t� un paper decisiu que canvia el curs dels esdeveniments. Ara la hist�ria comen�a en una joieria de Sabadell.

Aquesta �s una hist�ria de l'hampa dels anys 80. Amb dos cap�tols descobrirem la hist�ria d'un delinq�ent que es diu Bernardino Ballester, �lies el Nino. L'han detingut 17 vegades. Va entrar per primera vegada a la pres� amb 16 anys i es va fugar un cop. En aquest primer episodi anem 39 anys enrere. Seguirem la investigaci� de tres crims, a Sabadell i a Barcelona. Hi ha escopetes de ca�a retallades, una partida de cartes clandestina, hero�na, delators i dues v�ctimes mortals.

�s una nit d'estiu del 1925. Al Grill-Room, un dels locals de moda de la ciutat de Barcelona, al carrer Escudellers, s'hi barreja gent de tota mena. Des d'artistes fins a periodistes que busquen inspiraci�, passant per prostitutes i jovent de la part alta de la ciutat. L'amo del local �s a la porta de l'establiment quan veu una noia que cau daltabaix de l'edifici del davant. Queda estesa a terra al mig del carrer. No es mou.

L'assass� de la pand�mia ha tornat a matar. Ja s�n quatre homes sense llar morts als carrers de Barcelona. L'�ltim �s un jove franc�s que dormia al ras al costat d'un forn de pa. Per� aquest cop hi ha testimonis. L'av�s als Mossos ha perm�s a la policia localitzar-lo poc despr�s. Ha pujat en un autob�s i la policia el segueix discretament. Per� aquest individu que persegueixen ser� realment l'assass� en s�rie que estan buscant? Resoldrem el misteri.

La primavera del 2020, durant els mesos m�s durs de la pand�mia de coronavirus, maten tres persones sense llar a l'Eixample de Barcelona. Tots tres eren homes i en el moment dels fets dormien desprotegits a la intemp�rie. El m�s jove tenia 21 anys. L'assass� els ataca a tra�ci� mentre dormen. Els Mossos estan conven�uts que l'autor �s un assass� en s�rie.

El mar� del 2020, en plena pand�mia, maten un home sense llar a l'Eixample de Barcelona. La v�ctima tenia 60 anys i feia temps que dormia al ras, davant d'un supermercat. De nit, i amb els carrers buits pel confinament, no hi ha testimonis de l'agressi�. Amb la ciutat deserta, els sensesostre estan m�s a�llats i m�s sols que mai. I alg� aprofita per matar-los mentre dormen.

El desembre del 1994, a Manresa, una jove empleada d'una hamburgueseria desapareix sense deixar rastre. Un mes m�s tard, la troben morta a trets a pocs quil�metres de la capital del Bages. En els mesos seg�ents apareixen dos cad�vers m�s: el d'un venedor d'assegurances i el d'un joier. Els tres crims tenen en com� una firma: dos trets al cap amb una arma de les mateixes caracter�stiques.

13 de gener del 2018. Falten pocs minuts per a la una de la matinada. La policia local de Santa Perp�tua de Mogoda rep l'alerta d'un ve�. Est� cremant una cabana al marge de la carretera entre aquesta localitat i la Llagosta. Des de fa uns anys hi fa vida Juan Pita, un cantant de la "movida" madrilenya que als noranta va aconseguir col�locar alguns dels seus temes a les principals emissores del pa�s. Les flames triguen poca estona a devorar-ho tot. Aquesta �s la hist�ria d'un crim en qu� la v�ctima �s nom�s un mitj� per fer mal a alg� altre.

�s divendres, 2 de juny del 2000. Passen 10 minuts de les 9 del vespre. Els treballadors del supermercat Consum del carrer Roger de Flor 85 de Barcelona estan recollint i netejant l'establiment, que ja est� tancat als clients. Un dels empleats surt al carrer per la porta del darrere per llen�ar la brossa. Tres individus estan a l'aguait i aprofiten per colar-s'hi. Avui relatarem un atracament de pel�l�cula, per� a "Crims" ja sabeu que res �s ficci�. El cas t� tots els ingredients del cine d'acci�: tres assaltants, ostatges i una espectacular fugida pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb

Un mat� de mar� del 2011, a Alcanar, al Montsi�, un nen va caminant cap a l'escola. A la porta oberta d'una casa abandonada, el nen hi veu les cames d'una persona estirada i quieta. No en fa cas. Sap que a la casa deshabitada sovint hi entra gent a fer-hi festes i dormir-hi. Poc despr�s s'hi acosta una ve�na i veu que �s el cos d'un home enmig d'un toll de sang. Aquest cas passa a terra ferma, per� la policia li va posar el nom de D�u del Mar. I �s que Nept� hi aporta la prova decisiva.

Maig del 2009. Sant Joan Desp�. Dos homes joves discuteixen al carrer. De sobte, un d'ells treu una pistola i dispara contra l'altre, que cau ferit a terra. El pistoler fa el gest de marxar de l'escena del crim, puja a una moto, per� s'ho repensa. Baixa del vehicle, torna enrere tranquil�lament, recarrega l'arma i li torna a disparar per assegurar-se que �s mort. La v�ctima t� una marca peculiar que avui sembla una premonici�: porta una pistola tatuada a l'abdomen. Foto: Jordi Roviralta.

D'aquest cas n'hem dit "Darnius 3-4-5" perqu� hi ha 3 v�ctimes mortals per� en podrien haver estat 4 perqu�, tal com sentireu dir a la policia, al testimoni clau d'aquesta hist�ria li va anar d'un p�l. Durant 5 segons que li haurien pogut costar la vida, aquest testimoni va saber copsar uns detalls que van resultar vitals per a la investigaci�. Ens ho ha volgut explicar en primera persona. L'agost del 2003, ell conduia per la carretera de Darnius, a l'Alt Empord�, i va haver de frenar de cop per no atropellar dos homes que li venien de cara corrent pel mig de la carretera. Un perseguia l'altre

Juny del 1950. Cervera. Quan comen�a a fer-se fosc, una dona que es dedica a l'estraperlo baixa del tren. Ve de comprar roba i vendre menjar clandestinament. Xino-xano, es dirigeix cap al seu poble, Granyena de Segarra, a pocs quil�metres. Fa el cam� a peu, sola i carregada de paquets. No arribar� mai a casa. Pocs dies despr�s, la troben morta en un camp de blat. El xiuxiueig al poble es desferma. Els ve�ns tenen en el punt de mira un sospit�s del crim.

La primavera del 2009, uns pagesos alerten la policia que han trobat el cos mutilat d'una dona en una zona d'horts de Rub�. El cad�ver est� decapitat i li han amputat totes dues mans i les cames. Est� mig despullada. Al voltant del cos no hi ha cap pe�a de roba ni documentaci�. Del seu tel�fon m�bil tampoc n'hi ha ni rastre. Qui �s la v�ctima? Alg� ha posat molta cura a fer desapar�ixer qualsevol rastre que ajudi a posar nom a la dona i a estirar algun fil que permeti descobrir qui l'ha assassinat i esquarterat.

El 2016, a Sant Pere de Ribes, una parella que passeja per un cam� bosc�s troba un home est�s a terra, entre uns matolls. Est� mig despullat, en una postura poc natural. Li fan un crit perqu� es desperti, per� no respon. Arriba la policia i comproven que ha mort violentament. Poques hores despr�s, un home es presenta a comissaria dient que �s l'autor del crim. Els Mossos sospiten que no els est� explicant tota la veritat.

El 2015, un ve� de Castellar del Vall�s truca a la policia i diu que hi ha una noia morta a casa seva. Primer explica que s'ha ofegat amb la dentadura postissa. Despr�s, que ha tingut un atac de cor. Despr�s, que ha caigut per les escales. I finalment diu que hi ha hagut una festa amb drogues i sexe i que no sap qu� ha passat. Amb aquesta trucada comen�a el cas de la primera condemna a pres� permanent revisable que es va dictar a Catalunya. La parella de la v�ctima ha necessitat que passessin 9 anys per parlar-ne p�blicament i ho ha volgut fer a "Crims".

Marxem als Estats Units. Ens endinsem en la hist�ria d'una de les fam�lies m�s influents de l'estat de Carolina del Sud. Un assassinat traur� a la llum que un dels membres de la nissaga, l'Alex Murdaugh, amaga molts secrets. Que t� al darrere un passat fosc marcat per la mort i la corrupci�, i que quan t� un objectiu no hi ha res que l'aturi. Haur� estat capa�, fins i tot, d'assassinar membres de la seva pr�pia fam�lia?

Piedad Moya, una mare de fam�lia de 44 anys, desapareix a Matar� l'abril del 2014. Un mes despr�s, els Mossos detenen el seu exmarit, Mohamed Taheri, acusat d'homicidi. Taheri assegura que �s innocent i sost� que la Piedad ha marxat per voluntat pr�pia. Per� la policia considera que hi ha prou indicis per demostrar que la va matar i va fer desapar�ixer el seu cos.

L'abril del 2014 desapareix una dona de 44 anys a Matar�. Es diu Piedad Moya. T� dues filles de 17 i 12 anys i treballa d'auxiliar de geriatria. Familiars, amics i companys de feina la descriuen com una dona amable i treballadora. Per�, sobretot, com una mare entregada que no abandonaria mai les seves filles. Una desaparici� inquietant.

Agost del 2016. Cornell� de Llobregat. Una dona truca als Mossos. Amb la respiraci� entretallada, diu que acaba de trobar el seu home a dins la banyera de casa, cobert de sang. Quan els agents hi arriben, observen que el cos est� cosit a ganivetades. N'hi han clavat m�s d'un centenar. El cad�ver est� ple de talls, el que els metges forenses anomenen "picadilly", i el lavabo, ple d'esquitxades. Com s'ho ha fet l'assass� per fugir de l'escenari del crim sense deixar un rastre de sang al pis?

Al setembre de 1995, troben dos cad�vers sense identificar que aporten molt poca informaci� a la policia. Els dos casos podrien haver dormit en un calaix. Per� el comentari mig en broma d'un forense acaba mobilitzant l'FBI i posant els investigadors sobre la pista. Seguiran un rastre de plom i un d'or. La hist�ria comen�a a Cerdanyola i passa per Barcelona, Menorca i el Prat de Llobregat.

La nit del 21 al 22 de juny del 2003 alg� va entrar a la masia de Can Quintana, al parc natural del Montseny, i va torturar el masover, l'Angelet, per robar-li els diners que tenia amagats a la casa. Seguint la pista d'un cotxe estimbat a prop de la finca, els investigadors arriben fins a un sospit�s. La policia sap que aquest home no va actuar sol. T� un c�mplice. Del segon atacant, per�, no n'hi ha ni rastre. Una petjada ser� determinant per resoldre el cas.

Un mat� del juny del 2003, pocs dies abans de la revetlla de Sant Joan, en una casa pairal a�llada al mig del parc natural del Montseny, troben el masover mig inconscient a la seva habitaci�. L'han apallissat, l'han cremat amb cera d'espelma i l'han deixat lligat a les baranes del llit. �s un home gran i est� molt malferit. �s �ngel Vila, de 77 anys. A la zona tothom el coneix com l'Angelet. Els ve�ns el descriuen com un home bo i solitari que mai no ha fet mal a ning�. Qui pot haver atacat de forma tan cruel l'Angelet? La masia on viu est� tota regirada i hi falten diners.

Aquest �s el cas de l'�nica v�ctima mortal que hi ha hagut a Catalunya en enfrontaments entre bandes moteres. Ens endinsarem en el m�n dels motoclubs. Un m�n amb lleis i codis propis, d'estil militar, que dominen els Hells Angels, els �ngels de l'Infern. La hist�ria comen�a la tardor del 2017, a la vorera d'un pol�gon de Castellar de Vall�s. All� troben un home est�s a terra, insconscient, amb sang al cap. Poc abans, diversos testimonis han vist una baralla entre uns quants homes. Alguns portaven armilla de motard. L'armilla de la v�ctima ha desaparegut.

Fa 26 anys, en un mas a�llat de l'Alta Garrotxa, van matar un home que tothom considerava un bon jan. L'atac va ser a tra�ci�, mentre la v�ctima encara era al llit. La not�cia va deixar tothom astorat. Aparentment, ning� tenia motius per fer-li mal. Prepareu-vos per a un cas on l'avar�cia humana i la lentitud del sistema tindran un paper fonamental.

El Mathieu Martin, franc�s de 32 anys, ja ha viatjat per tot el m�n, fins i tot a pa�sos en guerra. Per� on se li perd el rastre �s al mig de la natura. El nord de l'Argentina �s un territori enorme de valls solit�ries, muntanyes de 5.000 metres i comunitats ind�genes. En la hist�ria que us expliquem avui tindran un paper clau el bon olfacte d'un gos, una polsera i una samarreta d'Euskadi.

Tarragona. L'any 2004, una jove de 24 anys surt de casa al vespre. Quan la mare li pregunta on va, la filla respon amb un somriure i diu que ja l'hi explicar�. No en tenen cap m�s not�cia fins que dotze dies despr�s, en un bosc, un home que passeja el gos troba la seva roba tirada a terra. Al costat, hi ha un exemplar de la B�blia. En aquesta hist�ria, la policia s'enfrontar� a tres dificultats: les mentides, el silenci i el pas del temps.

En aquest cap�tol, descobrirem quines connexions hi ha entre Barcelona i la Camorra napolitana. Us explicarem uns atracaments amb viol�ncia que hi va haver del 2002 al 2008 en entitats banc�ries de tot l'Estat i que van posar la policia en estat d'alerta. Els atracadors eren molt professionals i s'enduien grans quantitats de diners, fins a 100 mil euros o m�s. El modus operandi no s'havia vist mai, i la manera que tenien d'entrar i sortir del pa�s tamb� va agafar els investigadors per sorpresa.

L'estiu de l'any 2018, dues amigues franceses fan una ruta amb cotxe pel nord d'Espanya. Estan divorciades i els fills ja van a la seva. Totes dues s�n militants del partit d'esquerra radical La Fran�a Insubmisa. Nom�s fa sis mesos que es coneixen, per� aquesta amistat s'ha convertit en l'epicentre de la seva vida. En el moment dels fets alg� les va batejar com "les Thelma i Louise franceses", com si fossin una Susan Sarandon i una Geena Davis abocades a un desenlla� fatal.

La tardor del 2008, una botiguera de Palafrugell molt apreciada per tothom mor apunyalada quan surt de treballar. Primer tot fa pensar que el m�bil del crim �s el robatori, per� quan la policia s'adona de com s'ha acarnissat l'assass�, canvia r�pidament d'hip�tesi. Qui pot haver fet una cosa aix� a una dona que no tenia enemics?

Barcelona, 2004. Un mat� de juny, a quarts de set del mat�, un indigent es passeja per la platja de Sant Sebasti�. Veu una maleta sobre la sorra. Potser a dins hi ha alguna cosa que li pot fer servei. S'hi acosta i l'obre. Hi ha bosses d'escombraries que fan embalum. A dins de les bosses hi troba parts d'un cos esquarterat. Aquest cas encara t� desconcertats els investigadors. Mai s'havien trobat un cos mutilat d'aquella manera. Li havien desarticulat els ossos amb molta precisi� i li havien tret bona part de la pell. La primera pista que segueix la policia �s un ganivet robat al mercat de la

�s dilluns de Pasqua del 1944. Dos treballadors de la mina Clara, al Bergued�, piquen la capa de carb� per fer avan�ar la segona galeria. Un d'ells porta un llum de carbur. Quan l'acosta a la paret, s'enc�n una flamarada. �s un av�s, per� ning� ho sap veure. Pocs minuts despr�s hi ha una segona explosi�. M�s de 30 miners queden atrapats a la galeria principal. Relatem l'accident amb m�s v�ctimes mortals de la hist�ria de la mineria a l'estat espanyol. S�n els anys m�s foscos del franquisme. Entre els morts, hi ha dotze homes que avui encara no tenen nom i que ning� no busca.

Fa uns mesos vam rebre un correu electr�nic d'una persona -al final del cap�tol desvelarem qui �s- que volia parlar-nos de la Mar�a N��ez, una jove dominicana que va desapar�ixer a mitjans del 2007 a Blanes, on s'havia instal�lat per buscar un futur millor. �s un cas que medi�ticament va passar for�a desapercebut fins que se'n va saber el desenlla�. Els Mossos van haver de destinar-hi molts recursos, per trobar una resposta. Un codi de seguretat entre amigues, una cabina telef�nica, un gat que ning� ha vist i uns albarans seran importants per resoldre el cas.

Al cap�tol anterior, la policia rescatava N�lida Bollini del soterrani de casa d'una fam�lia aparentment normal. Els fills i la mare asseguren que no sabien que tenien una dona segrestada a casa, per� no semblen gaire sorpresos. Abans del cas de la N�lida us vam parlar de tres segrestos m�s que no es van arribar a resoldre. En aquest episodi, els investigadors aniran traient l'entrellat gr�cies a la intu�ci� d'una jutgessa i a dues proves infal�libles: la veu arrogant del segrestador i una lletra, l'erra.

A l'Argentina, als anys vuitanta, mentre el pa�s intenta assentar la nova democr�cia, hi ha un grup de persones que es dediquen a segrestar gent innocent per guanyar diners. Rapten les v�ctimes a plena llum del dia, al mig del carrer, i les retenen en condicions inhumanes. Les fam�lies, per por, es dobleguen al joc pervers del l�der de la banda, i quan avisen la policia ja �s massa tard. Les v�ctimes no tenen cap relaci� entre elles, per� s� que comparteixen una caracter�stica: s�n tots empresaris a qui els van b� les coses.

L'any 1935 cinc membres d'una fam�lia moren amb poc temps de difer�ncia al municipi de la Granja d'Escarp, al Segri�. Tots amb s�mptomes de gastroenteritis aguda. Els ve�ns temen que sigui el comen�ament d'una epid�mia, per� aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. �s un assassinat m�ltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es refer�s a la Granja com "el poble del ver�".

Aquest episodi �s la hist�ria d'una mare que no es dona per ven�uda. La filla, la Caroline del Valle, va desapar�ixer l'any 2015 sense deixar cap rastre. Des d'aleshores la mare no ha deixat de moure cel i terra per trobar-la. Ha voltat per tot Catalunya i part de Fran�a buscant una resposta que li permeti descansar, per� nom�s ha trobat silenci i mentides. Amb el pas dels dies i les setmanes, els investigadors van arribar a la conclusi� que nom�s podia tractar-se d'un homicidi, per� el cos no apareixia. Qu� va passar amb la Caroline?

2010. Dissabte 1 de maig. S�n dos quarts de deu del mat� i el 112 rep una trucada per avisar que hi ha un home mort en un pis de Matar� amb signes de viol�ncia. Quan els Mossos arriben al lloc dels fets, veuen que el cad�ver �s darrere de la porta d'acc�s al domicili i que hi ha un petit rastre de sang que va fins al menjador. La parella de la v�ctima tamb� hi �s. Plora. �s ella qui ha trobat el cad�ver. Quan els investigadors li comencen a fer preguntes, de seguida els fa mala espina. Cartes an�nimes, drogues, trets i una testimoni protegida morta de por. El cas es resoldr� i arribar� a judic

Aquesta hist�ria parla de la solitud dels homes. I d'una Andorra que ja no existeix, que va quedar enterrada amb l'�ltima sent�ncia a mort del pa�s, fa 80 anys. �s el retrat de la fam�lia de Cal Gast� de la Costa, una nissaga marcada per la mala sort. El pare de fam�lia va perdre primer la dona amb qui havia tingut dos fills: un nen i una nena. La petita tamb� es va morir amb nom�s 3 anys. Va sobreviure l'Anton Areny, l'hereu. El pare es va tornar a casar i va tenir set fills m�s. El m�s petit, el Pere, es portava 26 anys amb l'hereu. La mala fortuna tamb� es va abatre sobre el fill gran, que

El 24 de novembre del 2018 al migdia un parell de pescadors ucra�nesos descobreixen un cad�ver mig submergit al pant� de Darnius-Boadella. T� lligades dues pedres molt grosses que li fan de llast. Quan els Mossos d'Esquadra treuen el cad�ver de l'aigua, veuen que es tracta d'un home i que est� a mig vestir. Porta les sabates posades, per� va sense pantalons. No hi ha cap pista que permeti identificar-lo.

Juny del 2010. Puerto Varas, sud de Xile. En una urbanitzaci� exclusiva, Viviana Haeger, de 42 anys, desapareix sense deixar rastre. Havia quedat amb una de les seves filles per dinar per� no s'hi ha presentat. Quan la nena arriba a casa, es troba la porta del darrere oberta i l'habitaci� dels seus pares est� tota remoguda. Truca al seu pare, el Jaime, i li diu que la mare ha desaparegut. El Jaime denuncia la desaparici� a la policia i explica que alg� l'ha pogut segrestar. 42 dies despr�s la troben morta. El cad�ver era m�s a prop del que ning� es podia imaginar.

Quatre mesos despr�s de trobar assassinada Carme Blanch a casa seva, a Vilassar de Dalt, detenen el marit de la v�ctima, Joan Puigpey, com a presumpte autor d'un crim masclista. La policia creu que el Joan ha matat la seva dona per heretar totes les seves propietats. El jutge el deixa en llibertat. No hi ha proves, nom�s indicis. Els Mossos s'empesquen una persecuci� en cotxe per intentar deixar-lo en evid�ncia. Uns an�nims i una agulla de pit en forma de lib�l�lula seran peces clau del desenlla�.