L'Arrabassada

Què tenen en comú l’Església evangèlica pentecostal, els homeòpates i pseudoterapeutes, els fons d’inversió immobiliaris o el Palmar de Troya? Que són dogmàtics i creuen en una idea fixa, ja sigui una doctrina religiosa, una pseudociència o que el mercat es regula sol? Sí. Que són misògins i homòfobs? També, probablement. Però sobretot que són negocis fraudulents i èticament reprovables, estafes, en què uns pocs guanyen i la gran majoria dels implicats, molts d’ells enganyats, perden diners. Avui per primer cop som al Maresme, la Franja de Gaza de Catalunya, tant per la forma que té com per la

La imatge romàntica que tenim tots al cap sobre els periodistes ja fa anys que ha deixat de ser el que era. Lluny de ser un sector amb professionals rigorosos i amb bons sous que investigaven i controlaven el poder polític i econòmic, actualment és un dels sectors més precaris i mal pagats, amb mitjans subvencionats que en la seva gran majoria es dediquen a dir-te què i com has de pensar, a fer publicitat encoberta i a publicar clickbaits amb titulars com “Aquest és el bonic poble medieval a només una hora de Barcelona” o, per exemple, “Insòlita imatge de Pedri i Dani Olmo en calçotets: la xar

Avui som a Mallorca, el 17è estat federat d’Alemanya, l’únic territori germànic encara pendent de descolonització. Si a Cisjordània tenen l’Exèrcit israelià per fer fora els palestins de casa seva, aquí tenim Engel & Völkers, la immobiliària que actua gairebé com a força d’ocupació a molts municipis mallorquins amb total impunitat. Però avui no som en un lloc qualsevol, som en un espai segur, lluny dels jubilats alemanys que col·lapsen la costa i que misteriosament no volen parlar del que van fer els seus pares i avis entre el 1933 i el 1945. Avui som a Sa Pobla, a la Part Forana de l’illa, a

Veneçuela, Ucraïna, Palestina, Iran i en un futur no gaire llunyà, Cuba o Groenlàndia. L’imperialisme està de moda i ha tornat més fort que mai, a cara descoberta i sense amagar-se’n. Ja no calen invents d’armes de destrucció massiva com vint anys enrere per justificar invasions, ara n’hi ha prou amb dir obertament que et vols quedar amb els recursos d’un país, fer una neteja ètnica o canviar un règim i no trobaràs cap mena d’oposició. Això és la llei del més fort, el dret internacional és paper mullat, i si tens prou força militar per envair un Estat, pots imposar governs, reprimir la seva po

Avui som a Gandia, terra de contrastos, de llums i ombres. Per una banda, ha parit grups com La Raíz o Zoo i ha acollit la dinastia noble valenciana més important de la història, però per l’altre també ha cagat coses com Cake Minuesa o el pitjor reality show televisiu de la història de l’Estat Espanyol, conformat per un grup de gent que era incapaç de lligar-se les sabates sense mossegar-se la llengua. Gandia, però, va molt més enllà de la Ylenia i del Labrador i de tots els tetes i tetas de torn que apareixien a la MTV. Gandia també és la capital de la Safor, una comarca sobretot de costa

Burocràcia i paperassa infinita, normatives molt exigents, costos molt alts i preus de venda irrisoris, horaris interminables, manca de relleu generacional, importacions que fan competència deslleial i molts entrebancs més. A tot això és al que ha de fer front el sector primari del nostre país, que cada cop viu més ofegat per un marc regulatori molt estricte i un marge de beneficis cada cop més reduït. Les petites explotacions agrícoles, que han estat tradicionalment el que ha dominat en el sistema agrari català, malden per sobreviure envoltades de macroprojectes i multinacionals que van acumu

Fa uns 10 mesos vam dedicar un episodi exclusivament a parlar de Rodalies perquè pensàvem que el transport ferroviari interurbà de Catalunya havia tocat fons: durant 78 dies dels primers 90 dies de l’any passat hi va haver incidències de tota mena a Rodalies, o el que és el mateix, el servei va funcionar correctament només un 15% dels dies. Clarament ens equivocàvem pensant que havíem tocat fons. Els catalans sempre podem ser una mica més humiliats, podem fer més el ridícul i Rodalies sempre pot funcionar una mica pitjor. Després de l’accident del passat 20 de gener, quan va descarrilar un tre

El 2026 ha començat molt més mogudet del que ens esperàvem, estimats oients, i Trump n’és el principal responsable. El 3 de gener, quan alguns encara es recuperaven de la ressaca i els vòmits de Cap d’Any, el govern dels Estats Units va decidir bombardejar Veneçuela i segrestar el president del país, Nicolás Maduro, per jutjar-lo a Nova York per narcoterrorisme. Lluny de quedar-se aquí, the Father of the Pelúcons ara amenaça d’envair Groenlàndia, de carregar-se també l’OTAN de pas i d’enfrontar-se directament a la Unió Europea. Guerres d’aranzels, el cas Epstein, batudes contra immigrants, vio

Bon Nadal a tots, estimats oients (o com dirien a qualsevol escola de Gràcia amb pedagogies alternatives per no ofendre ningú tot i que l’alumnat sigui 100% blanc i europeu, bon solstici d’hivern). Després d’aquests dies de menjar ostentosament sense cap mena de sentit fins a tenir diarrea, de fingir que et fa il·lusió el jersei nadalenc que t’han regalat i de trobar a faltar la sequera perquè no veiem el sol des de fa dues setmanes, arriba el moment que tots esperàveu. I no, no ens referim al Cap d'Any i tota la nostàlgia i depressió que suposa saber que ets un any més vell i continues teni

Cada cop ens acostem més a la trentena, estimats oients. La incipient calvície de dos membres d’aquest pòdcast i les ulleres que fem, que se’ns han instal·lat de forma permanent a les nostres cares, en són una prova bastant notable. Ens estem fent adults i, de retruc, al nostre entorn ja comencen a ressonar molt més sovint del que ens agradarien els típics plans i temes associats a la vida adulta de debò: meravelloses tardes de dissabte mirant mobles a l’IKEA, transferències de 150€ a la teva amiga més el preu del cobert perquè es casa amb un capullo el pròxim dissabte, que si em dono d’alta d

Com a tres joves de Nou Barris encara per emancipar, cada dia que passa veiem com el nostre futur es va tornant més negre que en Michael Jackson si poses el seu biopic marxa enrere. I és que com molts altres, hem fet tot el que ens havien dit que havíem de fer per tenir una bona vida: sigueu bons, estudieu una carrera amb sortides, busqueu-vos una bona feina, treballeu molt… Això ha portat a tota la nostra generació al coitus interruptus més gran de tots els temps. Ni bones feines, ni independitzar-nos, ni oportunitat de formar el nostre projecte de vida, ni molt menys pensar a portar canalla

Per primer cop en tres anys, i en un clar acte de beneficència, l’Arrabassada per fi trepitja les Terres de l’Ebre. I avui no és que només siguem a la vegueria més deixada de la mà de Déu del país, sinó que som també a la comarca menys poblada i més abandonada dintre de les mateixes Terres de l’Ebre. Imagineu-vos si la Terra Alta està aïllada que fins i tot l’aigua del riu Ebre els ha abandonat, perquè no pràcticament per cap poble de la comarca. Aquí no hi ha arròs, no hi ha centrals nuclears, no hi ha autovies, no hi ha canals de regadiu i el més emocionant que passa és que de tant en tant a

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ L’Arrabassada torna per tercer cop a Girona, la ja anomenada "Petite Tour-de-France", l’única gran capital catalana on governa l’esquerra independentista i, sorpresa, gairebé no es nota. Girona cada cop s’assembla més a Barcelona: lloguers cars, locals de brunch a cada cantonada i expats a tort i dret que, amb una mica de sort, compren masies per milions d’euros i les converteixen en allotjament rural mentre et diuen “no entiendo como los españolos pueden pagar sus casas”. Avui, a més, som al FuturFest, la trobada

12 d’octubre, dia internacional de “qué pone en tu DNI” que enguany celebrem des del Paral·lel, un carrer tradicionalment força freqüentat a la nit per tots els que van a la manifestació del matí. Droga, prostíbuls... en fi, ja ens enteneu. L’episodi d’avui és molt especial, no només pel goig que fa la sala del Paral·lel 62 plena d’un públic un pèl més femení i amb més paritat que el de la Sotana (només un pèl), sinó perquè avui parlem de la cosa que probablement més odiem del món. El capitalisme? No. La gent que veu TikToks amb volum al metro? Tampoc. Argentina? Gairebé. Avui parlem d’una co

Sortosament per vosaltres i malauradament per nosaltres tornem de les vacances i encetem ja la quarta temporada. L’estiu, aquella època xafogosa que passa entre agressió i agressió catalanòfoba, ja ha acabat i, per tant, tornen les cares de son al metro, els dies interminables a l’oficina, les carmanyoles de macarrons amb tomàquet solís que et menges a correcuita, torna Podemos dient-te racista per ser català… En fi, torna la rutina, torna el capitalisme en el seu estat més pur. Avui parlem de parlamentarisme, de política de despatxos, de partits, governs i oposicions. Aprofitant això, també

📝 Testimonis de militants independentistes torturats per la Guardia Civil durant l'Operació Garzón: https://www.vilaweb.cat/noticies/loperacio-garzon-fa-25-anys-els-relats-de-les-tortures-en-primera-persona/ 📺 Documental "L'operació Garzón contra l'independentisme català": https://www.youtube.com/watch?v=ydiMs3u2obg 🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Avui tornem a Osona per enllestir la temporada amb un petardasso d’episodi (mai millor dit). Ja sabeu que el nostre humil pòdcast fa pseudo-apologia de la violència revolucionària (tot i que nosalt

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Avui som al Teatre l’Espiga (per segon cop ple de gom a gom) a Les Corts, a tocar del Reial Club de Polo, dels xalets de Pedralbes, del Reial Club de Tennis, de la Plaça d’Artós, del 90% de clíniques i escoles privades de Barcelona o, entre d’altres, del campus d’ESADE on els cayetanos fingeixen que estudien per poder heretar les empreses dels seus pares. I què abunda aquí, a l’Upper Diagonal, més enllà d’una proporció inexplicablement alta de gent amb diversitat funcional fruit de genealogies circulars? Doncs els

Salaris irrisoris, feines en negre, períodes de prova que no se superen, contractes temporals que no esdevenen mai fixos, hores extra pagades com a ordinàries, falsos autònoms, acomiadaments improcedents, horaris partits indignes, pràctiques no remunerades, ritmes de treball frenètics… I així podríem continuar hores. La precarietat laboral és un dels problemes estructurals enquistats als Països Catalans. Estic segur que la majoria dels nostres oients n’han patit en algun moment de la seva vida. Nosaltres també. Treballar ja no és sinònim de poder guanyar-se la vida dignament, sinó que en gran

Ja ho va dir Pere Quart: Com el Vallès no hi ha res. El problema és que es va oblidar de dir la resta de la frase, que seria “Com el Vallès no hi ha res tan horrorós”. I és que allà onta abans hi havia masies i conreus ara hi ha polígons industrials on els quillos fan “kdadas” per cremar roda, autopistes plenes de camions, trens de Rodalies que s’incendien, urbanitzacions cutres plenes de votants del PSC o, el pitjor de tot, la Roca Village. El Vallès Oriental és l’exemple perfecte de com el progrés econòmic i el creixement demogràfic pot arribar a trinxar una comarca fins al punt de fer desap

Avui l’Arrabassada torna a Girona, la Florència de Catalunya que s’assembla tant, però tant a Florència, que ja té el dubtós honor de coprotagonitzar amb Barcelona el documental ‘Expats’. Fa uns dos anys vam fer un programa aquí i el públic encara no sabia què eren les cafeteries franquícia com el Vivari o el 365. En aquest breu temps que ha passat podríem dir que, malauradament, Girona gairebé ha avançat Barcelona pel que fa a gentrificació. I sabeu com l’ha avançat? En bicicleta i per l’esquerra, perquè tot i que hi ha un govern liderat per l’esquerra independentista a la ciutat, almenys de

The Wall Street Wolverine, Andrew Tate, Alvise Pérez, Roma Gallardo, David Santos, un Tio Blanco Hetero, Álvaro Reyes o, fins i tot, Jordi Wild. Si no coneixeu cap d’aquests noms, enhorabona, probablement no teniu els calçotets cagats i, per tant, no sou misògins o, per contra, potser sí que ho sou, però simplement sou massa boomers per conèixer-los. Aquests homes que acabem d’esmentar són alguns dels personatges que de forma més o menys explícita formen part de l’anomenada "masclosfera", un conjunt de webs, fòrums, persones i contingut a internet que s’oposa frontalment al feminisme, promou l

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Incendis a les catenàries, rescats enmig de les vies, vagons atapeïts en hora punta, retards eterns que fan perdre anys de vida, cancel·lacions del servei sense cap avís als usuaris, vagues espanyolistes de maquinistes, sabotejaments o argentins improvisant amb un altaveu enmig dels vagons. Rodalies és un caos, és un desgavell, l’excepció s’ha fet norma, i el menys habitual ara és que el servei funcioni correctament. De fet, Rodalies és probablement el principal desencadenant de depressió i ansietat a Catalunya ju

Cada estiu, centenars de milers de persones que porten mitjons amb sandàlies, que prenen el sol fins arribar a tenir tres melanòmes en potència, que tenen nul respecte per la gastronomia als seus països i que es refereixen a Barcelona com a "Barca" envaeixen la Ciutat Comtal. Resultat: barris sense identitat, expulsió dels veïns, augment de vòmits i pixum als carrers i multiplicació de negocis inútils. En aquest episodi parlarem -i sobretot, criticarem- els guiris. L’Iñaki ens portarà uns Jocs Olímpics molt especials, que atrauran els guiris encara més que les Olimpíades del 92, el Marc farà u

Jugar al Candy Crush, creure en la meritocràcia o opinar d'absolutament qualsevol cosa sense saber-ne res són alguns dels trets característics dels boomers. Aquesta generació, nascuda entre els 50 i 70, comparteix certes actituds (de merda) transversals que no entenen de gèneres ni de classe. Els fills de l'època daurada del capitalisme, que pagaven hipoteca amb 20 anys, sempre estaran llestos per parlar-te amb condescendència i dir-te a tu, jove amb dos màsters que cobra 1000€ i no pot independitzar-se, que rondines per tot. En aquest episodi ens endinsarem en el món dels boomers: l'Iñaki us

Condicions laborals precàries, preus prohibitius, catxets desmesurats i desiguals entre artistes, fons d’inversió, subvencions milionàries i guiris, molts guiris. Si l’alvocat o els poke bowls són el cavall de Troia de la gentrificació en forma d’aliment, la Copa Amèrica en forma d’esport, o els argentins en forma de nacionalitat, els macrofestivals són la manera en què el capitalisme ferotge es mimetitza en el món de la música per fer-lo cada vegada més elitista. Sigui com sigui, sembla ser que la majoria de persones d’esquerres, probablement sota l’efecte de drogues bastant dures i entestade

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Per fi som a Tarragona, la Txernòbil de Catalunya, la demarcació més oblidada i menyspreada del país. I no està només menystinguda pel Govern, sinó també per nosaltres, que hem esperat fins a l’episodi 47 per gravar-hi un programa. Lleida, Perpinyà, València, fins i tot Tàrrega han passat pel davant de Tarragona. Molt lamentable. I és que Tarragona, des de fa anys és el lloc on s’aboca tota la merda del país. Petroquímiques, nuclears, el Hard Rock, Port Aventura, Miami Platja... Tarragona és el paradís del ciment

Avui som a la UAB, una universitat amb un campus i instal·lacions que són la millor metàfora dels seus alumnes: els edificis cauen a trossos, tenen humitats i són una mica depriments i hi ha espais ajardinats amb molta, moltíssima herba, i hi som per parlar de la salut del català, de la nostra llengua, en el marc del primer Correllengua universitari que té lloc a Catalunya. En l’episodi d’avui concretament ens centrarem a parlar del català a les aules, aquell lloc on, segons explica la llegenda, fa uns anys el català era l’únic idioma vehicular i ningú ho qüestionava. Després van aparèixer A

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ L’Arrabassada continua el seu tour pels Països Catalans i per fi aterra al País Valencià. Estem contentíssims de ser per fi a València, que és una mica el que t’arriba quan demanes Barcelona per Aliexpress, la Barcelona d’Hacendado. Aquí també parlen català, però una mica menys (i alguns diuen que ni és català), el PP els governa i és una mica més de dretes i espanyol que el PSC, consumeixen drogues en quantitats encara més industrials que a Barcelona i són molt antimadridistes en tot, però el seu equip està en de

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Per primer cop des que vam començar aquest pòdcast, avui venim carregadets de teoria. I és que parlarem del comunisme, la ideologia i forma d’organització econòmica i social més vilipendiada en el nostre món capitalista i amb la qual simpatitzem. Quins són els mantres falsos que més s’han repetit per menysprear el comunisme? Quines lliçons podem aprendre de les revolucions que hi ha hagut durant la història? La violència i les atrocitats estan justificades per implantar un ordre social equitatiu? Què li falta a l’

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Ja som a finals d’any i avui, estimats oients, us obsequiem amb un programa especial, que és justament l’eufemisme que fem servir quan ens fa molta mandra pensar en un tema original i escriure les 30 pàgines de guió que acostumen a ocupar-nos cada episodi. Ho confessem, estem molt cansats, tenim una setmana de vacances per Nadal i ens ve de gust poder dormir, descansar i escriure menys, i el sintagma “episodi especial” és un paraigua que ens permet justificar-nos per fer molta menys feina (encara que haguem tornat

Avui som a la Festa Major de Sant Andreu de Palomar, la Nou Barris catalana del sud, un barri on la gentrificació ja comença a ensenyar la poteta i on probablement el Cor de la Ciutat ja no es podria gravar perquè el Peris hauria hagut de marxar a viure a Badia del Vallès. I no, avui no parlarem de Badia del Vallès, però parlarem d’una cosa igual de tèrbola: el periodisme d’aquest país. Clickbait, pressions polítiques, mitjans comprats, digitals d’extrema dreta, fake news, manca de pluralitat, precarietat laboral o repressió són alguns dels problemes a què s’enfronta el periodisme al nostre p

Encara que hi hagi una frontera que divideixi Catalunya en dos, “Catalunya és una i no cincuenta y una”. Avui som a Perpinyà, capital del Roselló i de la Catalunya Nord, aquell tros de país que castellans i francesos van decidir separar unilateralment de la resta del Principat fa 365 anys. I no, amorch, el que digui Le Pen, Macron o el teu tiet del PSC no me la pot pelar més. Això no és França, això són els Països Catalans. La Catalunya Nord també és molt més que un territori on suposadament ja no es parla català. L'episodi d'avui tractarà de desmuntar estereotips i de conèixer una mica millo

Gairebé no queden barris i pobles que no estiguin afectats per la problemàtica de no poder accedir en condicions a un dret tan bàsic com és un sostre. Fons voltor, lloguers desbocats, expats, clàusules abusives, desnonaments visibles i invisibles, gentrificació, incapacitat d’emancipar-se, polítics ineptes i un llarg etcètera són el que defineix el nostre mercat de l’habitatge. Mentre els rendistes s’omplen les butxaques sense que els passi pel cap treballar i fins i tot s’ofenguin quan algú com la Carme Arcarazo els plantegi que busquin feina per Infojobs, els joves i no tan joves no tenim g

Avui tornem a ser a Ponent, estimats oients. En concret, som a Lo Memefest, a Tàrrega o, com diuen per aquí, Targæ. Aprofitant que som al Salvatge Oest de Catalunya, en comptes de parlar de Barcelona com a pixapins col·laboracionistes, avui farem de pixapins deconstruïts i parlarem del centralisme, un dels principals greuges que afecta Ponent i gran part del país. I és que aquí no només hi ha el jou de Madrid, sinó que també hi ha el de Barcelona. Com és viure i trobar feina fora de la Ciutat Comtal? Hi ha prou inversió, cultura i serveis al que en diem “comarques”? És més complicat fer-se un

Avui som a Gràcia, un dels barris populars barcelonins per antonomàsia, ara reconvertit en pati de l’escola de pizzaiolos, pseudo-celebrities que van aparèixer en alguna sèrie per adolescents de TV3 i passejadors professionals de matesitos. Però entre botigues que clarament es dediquen al blanqueig de capitals i bars que no et deixen seure a les 7 a la terrassa perquè diuen que ja és hora de sopar hi ha un petit oasi, que és la Kontra de Gràcia. I és aquí que parlarem del macoresdeveniment per excel·lència que ens està costant a tots, també de les butxaques de cadascun de vosaltres, com a mí

Avui ens desplacem fins a Sant Quirze del Vallès, la ciutat dels Mussols. I no ho diem pels que estan aquí a les 12 del migdia amb unes ulleres fruit d'haver-se fotut anit MDMA com si fossin lacasitos, sinó perquè així es diuen els habitants del poble que en Salvador Isla anomenaria San Quirico del Valleso. Som al tercer millor Sant Quirze de Catalunya, una ciutat dormitori molt maca plena de xalets amb piscina però, malauradament, envoltada de polígons, autopistes i el pitjor: ciutats governades pel PSC. Imagineu-vos si som en un lloc pijo que Sant Quirze és un dels pocs municipis on el PDeC

Avui parlarem d’un tema malauradament encara ben actual i que, com gran part dels problemes que ens afecten als catalans, està causat per la puta Espanya. La sallentina Anna Gabriel, l’Adrià Carrasco d’Esplugues, el periodista Jesús Rodríguez, el president Carles Puigdemont… Tots tenen en comú una cosa, i és que han hagut de deixar enrere familiars, amics, casa seva i, en definitiva, la seva vida, per fugir de la repressió política de l’Estat espanyol i el seu aparell judicial. Avui ens acompanya en Josep Miquel Arenas (àlies Valtònyc), una de les persones que ha viscut en la seva pròpia pell

Avui parlem d’educació, un dels pilars fonamentals de la nostra societat que s’esfondra irremeiablement davant nostre i que està creant cada cop canalla més ignorant i feixista. Avui som per primer cop fent un programa en directe a Osona, terra de purins i tòtems del catalanisme progressista com ara Torras i Bages, Ramon Espadaler, Josep Bou o Josep Anglada. Tot i que, ben mirat, he de dir nois que hi ha coses d’aquest vigatanisme conservador que, aplicades al sistema educatiu actual de Catalunya, no ens desagradarien gaire, com el poder parlar català amb normalitat. Per què els resultats de

Avui parlem de valors tradicionals i, per tant, tornem a parlar de l’onada reaccionària que ens envaeix gairebé per terra, mar i aire per part de partits polítics, influencers masclistes, cryptobros i mitjans de comunicació. Després d’anys de conquestes socials i discursives pel que fa a drets de les dones i també LGTB, l’ultraconservadorisme està més organitzat que mai i vol retrocedir en tots aquests àmbits. De fet, està tan ben organitzat que aquesta reacció ha esquitxat també espais teòricament d’esquerres, que reivindiquen la família, el matrimoni o la maternitat més carca, la que sempre

Avui parlem de les nostres misèries, del nostre petit i ridícul país, de tot allò que podria ser i no és. Catalunya sembla que no tingui solució, anem a derrota gairebé diària, o el que és el mateix un “you’ve been PSOEd” diari, i sembla que no remuntem. Sous de merda, habitatge pels núvols, un servei de trens tercermundista, massificació, desaparició en directe del català, un nivell educatiu cada cop més lamentable, dèficit fiscal… I a tot plegat, no hi ha cap solució ni a curt ni a llarg termini, també en gran mesura per culpa dels dirigents d’aquí. Podem solucionar Catalunya? No ho sabem,

Hem estat a Andorra, a Sabadell, a Roses, a Girona… I aquest és el primer programa que fem des de la Catalunya Nova, la Catalunya Bona. Som a la flamant ciutat que va guanyar al reconegudíssim programa ‘Batalla monumental’, un premi que van obtenir perquè la boira no els deixava veure el que realment hi havia al davant. Som a Lleida, als Camps Elisis amb menys glamour, a l’Aplec del Cargol, la Fèria d’Abril però ben feta i sense tants espanyols (tot i que veient els resultats de les municipals, no ho podríem assegurar). Avui parlem de Ponent, una de les zones més estereotipades i més oblidad

El passat 12 de maig la festa de la democràcia un cop més va demostrar que, com bé sabeu, la democràcia no funciona. Per què? Doncs perquè no va sortir el que nosaltres volíem, així de fàcil. Setmana dura per tota aquella gent que ens considerem d’esquerres i catalanistes. Estem acostumats a perdre, però aquesta hòstia de realitat fa molt de mal. Tenim menys escons d’esquerres, menys escons independentistes, i només un guanyador: Espanya. Si bé sabem que la política va molt més enllà del Parlament, avui parlarem de les darreres eleccions a Catalunya i analitzarem els resultats més depriments

Estimats oients del sud, avui tenim bones notícies per vosaltres. Després de 29 programes d’Arrabassada mirant-nos el melic, ja tocava. Per fi dediquem aquesta hora i mitja a parlar sobre el País Valencià, més concretament, sobre la pitjor gentola que conviu amb els nostres germans del sud: els blaveros. Aquella gent que diu defensar el valencià enfront dels atacs del pancatalanisme, però misteriosament sempre parla en castellà. Per què diuen que el català i el valencià no són la mateixa llengua? Quan van sorgir els blaveros? Fem alguna cosa malament a Catalunya perquè tants valencians ens o

Avui us portem un episodi farcit de política, però política de la bona, d’aquesta que us podreu entaforar pel PEC, en el qual parlarem de llengua i identitat, de catalanitat. Què és actualment ser català? Existeix la identitat txarnega? Parlar català ens fa automàticament rics i jo no me n’he assabentat i per això no estic rebent la pagueta per ser català? Per què la cultura catalana es percep com a carrinclona i conservadora? De fet, què és la cultura catalana? Ho és també el ramadà i qualsevol cosa que es faci a Catalunya, com deia Manuel Delgado? (Pista: no) De tot això i molt més parlarem

Avui som a Roses, possiblement un dels municipis en què no va pensar Gerard Quintana quan deia que “és molt més bonic l’Empordà”. Roses, durant uns mesos de l’any, és la meca del turisme francès i és una mena d’aldea d’Astèrix i Obèlix que resisteix els embats dels invasors gavatxos. És per això que en homenatge als habitants resilients de Roses i en honor a un dels espònsors del Podfest, el Patronat de Turisme de la Costa Brava, avui dedicarem el programa al turisme. En concret, a malparlar del turisme. Per què encara insistim en un model que aporta feines precàries i mal pagades per la m

Avui tornem a parlar de la indústria musical, però ho fem des d’un altre vessant: descobrirem com és fer-se famós dintre del sector. Egos, enveges, exposició pública i mediàtica, falses expectatives, problemes de salut mental, FOMO… La fama acostuma a anar lligada amb triomfar i tenir calés, però hi ha moltes coses negatives a banda dels diners i el reconeixement públic. En el cas de Catalunya, a més, qui salta a la fama en català, un mercat molt més petit, probablement no tingui ni assegurades les coses positives d’aquest èxit. Com és passar de ser ningú a algú prou reconegut de cop i volta?

A Catalunya tenim gairebé només una porta oberta en l’àmbit audiovisual i avui mateix, aquí, amb públic i en directe, ens l’estem tancant. Som a Sants, la Gràcia bona i sense tants italians, a la Llama Fest. Avui parlarem (o més bé, rajarem) d’una de les quatre principals institucions de Catalunya. Ja ho sabeu, hi ha el Barça, hi ha Montserrat, hi ha la família Farelo i després hi ha la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la gran menjadora de Catalunya, de la qual parlarem avui. Per què ‘La Nostra’ s’està convertint cada cop més en ‘La seva, la dels comuns’? Per què la Corpo malbara

Avui parlem de la indústria musical catalana, un sector canviant amb cada cop més propostes que arriben a nous públics, la qual cosa és positiva per la llengua; Alhora, però, parlem també d’un sector cada cop més despolititzat, molt precari per la majoria dels músics i només beneficiós per a quatre empreses que dominen tot el mercat. Per què sempre hi ha les mateixes discogràfiques i promotores al darrere de tot? Per què cada cop tot va més enfocat cap als festivals amb els mateixos cartells quilomètrics? Es pot viure de la música si no passes per l’aro? A tot això i molt més intentarem resp

Avui som a Osona, a Vilanova de Sau, capital de la sequera, i us avisem que durant l’episodi d’avui passareu molta gana. Avui venim a parlar de menjar, de halar, del fato, del xup-xup. I com a bons catalanistes, parlarem de la nostra gastronomia, de la cuina catalana, que podríem dir que gairebé s’ha convertit en arqueologia en moltes zones del país. Per què és molt més fàcil trobar ramen que no pas escudella a Barcelona? Per què no hi ha una puta carta a l’Eixample on no hi hagi tatakis o steak tàrtars? Per què no podem tenir autoestima ni amb el nostre menjar? A tot això i molt més intentar

Som a la capital bona del Vallès Occidental, Sabadell, al Casal independentista Can Capablanca, lloc de reunió i, possiblement, de reproducció dels cupaires de la ciutat. Aquí intentarem esbrinar d’on ve, com està i cap on va l’esquerra independentista. I ho fem ara perquè qui sap si dintre d’un any, a aquest pas, la CUP ja haurà desaparegut fins i tot del Parlament. Escissions del moviment socialista a Arran, pèrdua de representació a les institucions municipals i estatals, Procés de Garbí… Què ha passat perquè el partit que ens va il·lusionar i que havia de dur-nos a la independència estig